La consistència del món

És molt difícil concebre un món sense etiquetes. Definim el món a partir d'etiquetes. Són la base de la nostra seguretat. El foc és calent, crema, si un dia el foc no crema el món se'ns desmontaria. És el foc real? Estic somiant? Per què el foc ha deixat de cremar si segueix combustionant? Quan les etiquetes ens fallen ens sentim incòmodes, insegurs, fràgils... Tot sembla arbitràri, tot es podria esvair amb una suau brisa. Vivim en un món molt fràgil. 

A la pel·licula "El imaginario del Doctor Parnassus" hi surten uns monjos que no paren d'explicar la història del món perquè pensen que si paren de contar-la el món desapareixerà. De vegades penso que el món s'aguanta perquè ens diuen que el món és d'una manera i ens ho creiem i així pot seguir sent com és. Quan deixem de creure'ns la història que ens expliquen, llavors comencem a viure fora del món, o si més no, als seus marges. Des d'aquí, es pot veure el món un poc millor, o com a mínim de manera diferent.

Les etiquetes, i la història del món ténen en comú el conscens. Tot s'aguanta per conscens, per què hi estem d'acord. Tothom està d'acord que una cirumferència no té cap aresta i si algú no hi està d'acord diem que està equivocat. Així es va construïnt el món. Així es van creant els conceptes, i així van canviant.