dimarts, 15 de desembre del 2009

La consistència del món

És molt difícil concebre un món sense etiquetes. Definim el món a partir d'etiquetes. Són la base de la nostra seguretat. El foc és calent, crema, si un dia el foc no crema el món se'ns desmontaria. És el foc real? Estic somiant? Per què el foc ha deixat de cremar si segueix combustionant? Quan les etiquetes ens fallen ens sentim incòmodes, insegurs, fràgils... Tot sembla arbitràri, tot es podria esvair amb una suau brisa. Vivim en un món molt fràgil. 

A la pel·licula "El imaginario del Doctor Parnassus" hi surten uns monjos que no paren d'explicar la història del món perquè pensen que si paren de contar-la el món desapareixerà. De vegades penso que el món s'aguanta perquè ens diuen que el món és d'una manera i ens ho creiem i així pot seguir sent com és. Quan deixem de creure'ns la història que ens expliquen, llavors comencem a viure fora del món, o si més no, als seus marges. Des d'aquí, es pot veure el món un poc millor, o com a mínim de manera diferent.

Les etiquetes, i la història del món ténen en comú el conscens. Tot s'aguanta per conscens, per què hi estem d'acord. Tothom està d'acord que una cirumferència no té cap aresta i si algú no hi està d'acord diem que està equivocat. Així es va construïnt el món. Així es van creant els conceptes, i així van canviant. 

dilluns, 2 de novembre del 2009

Sobre la creativitat

"Pot ser la imaginació crea les idees noves, però no és la imaginació qui les seleciona. La imaginació no "compon". Una composició (i cada obra d'art és una composició) neix d'una meravellosa entesa entre la fantasia i la raó, o entre la sensibilitat i la reflexió."

Jostein Gaarder. El món de Sofia.

Si partim d'aquí, penso que queda ben clar que l'educació artística no es pot reduir a ensenyar la tècnica (com ja algú va dir a classe). Hi ha alguna cosa més. Hem de ser capaços d'ensenyar a trobar aquest equilibri sobre el qual parla aquest fragment. Crear és una activitat que beu de moltes fonts i que és condicionada per moltes circumstàncies (jo diria que totes les que afecten al subjecte creador) i aquí enllaço amb el que vaig dir que penso sobre l'art (i per extenció la creativitat) i la seva dependència envers la societat (i per tant al context, a les circumstàncies). Això tampoc treu importància a les circumstàncies personals (només cal veure la obra de Picasso i les seves "èpoques", que coincidien amb les seves parelles).

Tornant als dos elements que es senyalen a la cita, penso que és important aquest concepte de selecció. A segon de carrera, un professor de dibuix ens va dir que fessim 10 dibuixos i que d'aquests en triessim 3. Els alumnes, tots una mica extranyats, li vam preguntar per què no li podiem entregar els 10 i ens va contestar que la mateixa acció de triar dibuixos era el mateix que dibuixar. Em va costar un parell d'anys entendre el que ens volia dir, però ara penso igual que ell: triar és igual d'important que produir. Si no hi ha una selecció no hi ha art, només hi ha una muntanya d'idees (bones o no) sense cap sentit ni raó de ser. En aquesta tria, a part de la raó també crec que hi intervenen més factors, com pot ser la intuïció, que penso que està lligada a la sensibilitat, que al cap i a la fí és el que ha de tenir una obra per ser una obra. Sense sensibilitat dubto molt que es pugui arribar a les "zones sensibles" dels espectadors, que de fet és el que demanem a una obra d'art (per bé o per mal).