dimarts, 15 de desembre del 2009

La consistència del món

És molt difícil concebre un món sense etiquetes. Definim el món a partir d'etiquetes. Són la base de la nostra seguretat. El foc és calent, crema, si un dia el foc no crema el món se'ns desmontaria. És el foc real? Estic somiant? Per què el foc ha deixat de cremar si segueix combustionant? Quan les etiquetes ens fallen ens sentim incòmodes, insegurs, fràgils... Tot sembla arbitràri, tot es podria esvair amb una suau brisa. Vivim en un món molt fràgil. 

A la pel·licula "El imaginario del Doctor Parnassus" hi surten uns monjos que no paren d'explicar la història del món perquè pensen que si paren de contar-la el món desapareixerà. De vegades penso que el món s'aguanta perquè ens diuen que el món és d'una manera i ens ho creiem i així pot seguir sent com és. Quan deixem de creure'ns la història que ens expliquen, llavors comencem a viure fora del món, o si més no, als seus marges. Des d'aquí, es pot veure el món un poc millor, o com a mínim de manera diferent.

Les etiquetes, i la història del món ténen en comú el conscens. Tot s'aguanta per conscens, per què hi estem d'acord. Tothom està d'acord que una cirumferència no té cap aresta i si algú no hi està d'acord diem que està equivocat. Així es va construïnt el món. Així es van creant els conceptes, i així van canviant. 
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

2 comentaris:

  1. Blanca Pujol15 de desembre del 2009, a les 5:03

    Mireia
    estàs d'acord amb aquestes etiquetes i acords dels quals parles? els creus necessaris per conviure en aquest món?

    ResponElimina
  2. andreia m.24 de gener del 2010, a les 20:40

    A Planilandia, un mon bidimensional, tots creien que el mon era pla. Els seus habitants son figures geomètriques que pensen i tenen totes les emocions humanes.
    Un dia, un fa un viatge extraordinari, arribant a un mon de nomès una dimensió, Linealandia. Quan diu al seu rè que hi ha altres dimensions, el no ho va creure, está segur que aixó que veu és aixó que hi ha, que existeix...i res més. Tornant al seu món bidimensional, Planilandia, ho va visitar algú d'un altre lloc on hi ha tres dmensions, Espaciolandia. Aquest visitant volia demonstrar-le como hi havia una tercera dimensió, que era "l'altura", peró per un planilandes era gairebé imposible concebre aquest concept se tot era pla i, per'aixó, no sabia ni que medir ni en quina direcció fer-ho. Malgrat tot, ho va entendre. I ho va entendre tan bé que va pensar que axí com en Linealandia i Planilandia havia una dimensió desconeguda, podia ser en Espaciolandia també hauria d'existir una cuarta dimensió -"l'altura extra", el temps- i llavors és el visitant que va refutar aquesta idea. O sigui, que ceguesa tan forta i similar hi ha en totes les dimensions i ens habita.
    No vaig dir res més. És un llibre escrit a 1884!, que ens va ensenyar que aún que alguna cosa excedeixi la nostra experiencia no podem dir "No pot ésser" o "Sé tot el que cal saber sobre aquest tema".
    Fins quin punt les etiquetes son la veritat? Fins quin punt el conscens és el únic camí?

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)