dimecres, 6 d’octubre del 2010

La belleza es tu cabeza




Fa un parell d'anys, recordo que de tant en tant, passejant per Barcelona em trobava als llocs més inesperats un graffiti que deia "la belleza es tu cabeza". M'encantava trobar-me aquesta frase per sorpresa i de vegades rectificava el recorregut si sabia que un d'aquests graffitis estava aprop per poder-lo llegir mentre passava pel seu costat. Fa un parell de dies que em vaig adonar que fa temps que no la veig, i sincerament, la trobo a faltar. "la belleza es tu cabeza". M'encanta.
És una frase que quan la llegeixes per primer cop ja saps que et farà pensar. Només si et fixes en la superfície ja té tela. El cap és bell, té una anatomia, unes proporcions... Però i el seu interior? I els pensaments que ha creat, els que ha oblidat? Els que recorda i reté, les experiències emmagatzemades, les preferències, les aversions, les pors, les emocions, tots els coneixements des dels de l'escola als que són fruit de l'experiència com els t'ensenyen a beure aigua quan tornes de festa per no tenir tanta ressaca o a no dir mai davant de l'àvia que tens gana perquè t'inflarà de menjar fins que rebentis, les idees absurdes, les que més endavant seran crucials per la teva vida, els moviments que fa el cos, les coreografies per fer el dinar en cinc minuts també es troben al cap. Al cap hi és tot el que té a veure amb l'experiència i la capacitat humana. És amb el que intentem entendre i interactuar amb el món. El cap és cos i és ment. El cap és tu. Tu ets el cap.
La bellesa ets tu.

2 comentaris:

  1. Mirant l'invisible, eh? Un petó en la bellesa del teu cap:)

    ResponElimina
  2. Sempre m'ha fascinat tot el que pot contenir el cap...
    Un petó per tu també Andreia!

    ResponElimina